Maquinari TIC.

DIARI REFLEXIU SETMANA 8  - TECNOLOGIA O METODOLOGIA?

17 de gener de 2016

Fins ara hem vist diferents programes i aplicacions per a treballar qualsevol assignatura o matèria en l'àmbit educatiu, però ha arribat el moment de veure altra part molt important de les noves tecnologies, el maquinari, els elements físics que fan possible que puguem connectar-nos a la xarxa i navegar per Internet. D'aquesta manera, aquesta vuitena setmana del curs anem a reflexionar sobre tots els recursos materials tecnològics que tenim al nostre abast i que podem usar per a modernitzar la nostra metodologia integrant les TIC en l'aula.

Fa uns anys el professor només tenia la pissarra tradicional i el llibre de text per a poder preparar les seues classes i, amb sort, podia explicar també amb un projector rudimentari, d'aqueixos que et permetien reflectir una imatge en la paret però les possibilitats de la qual es reduïen a simples làmines transparents amb dibuixos en negre que no permetien innovar encara que en aqueix moment fóra el més modern.

No obstant açò, l'aparició dels ordinadors va suposar tota una revolució en l'àmbit educatiu. La manera d'impartir les classes va canviar per complet gràcies als avantatges i comoditats de les noves tecnologies. Projeccions de presentacions powerpoint, visualització de vídeos i altres continguts multimèdia, cerca d'informació en Internet i altres múltiples possibilitats que ofereixen les tecnologies que tenim al nostre abast en l'actualitat. 

En el tema d'aquesta setmana hem pogut conéixer aquest nou maquinari. D'una banda destaquem les tablets tàctils, una reinvenció de l'ordinador molt més pràctica i manejable. En l'educació, alguns professors s'han animat a fer ús d'elles com a llibres de text digitals, llibres electrònics i com a alternativa als ordinadors de taula i els ordinadors portàtils. El seu reduït pes i el seu fàcil maneig o la possibilitat d'instal·lar aplicacions creades específicament per a l'àmbit educatiu són grans avantatges, però les tablets presenten limitacions com l'escassetat d'emmagatzematge, la fragilitat dels seus components o el cost elevat, encara que si sabem usar-les traient el màxim profit, poden ser un gran aliat. 

D'altra banda, l'arribada de les PDI (pissarres digitals interactives) ha canviat les formes d'impartir les classes per part del docent. La possibilitat de poder projectar els continguts de l'ordinador o de les tablets de manera ràpida i immediata, de poder generar nou contingut i enviar posteriorment aqueixa nova informació a través de les plataformes digitals, poder presentar de forma neta i estructurada tot el contingut que considerem oportú i fins i tot interactuar amb els alumnes i fer que participen activament, un món de possibilitats que fan de la PDI una font inesgotable de recursos que deixen arrere la pissarra tradicional.

Encara que tots els avantatges de les PDI superen amb escreix a la tradicional pissarra, desgraciadament no tots els centres educatius poden comptar amb aquest tipus de material a causa del seu elevat cost i a la necessitat d'altres infraestructures complementàries per a poder fer un bon ús i manteniment de les pissarres digitals. A més, la majoria dels professors desconeixen com utilitzar aquesta eina o no saben traure el màxim profit.

També m'agradaria destacar el vídeo com un recurs molt útil per a utilitzar en qualsevol assignatura. En concret, la pel·lícula, en la seua condició de ser un vídeo, és a dir, una seqüència d'imatges en combinació amb so, música i lletra, té diverses funcions educatives com la transmissió d'informació, com un instrument motivador, com un element de difusió de coneixement, com un mitjà de formació i comunicació i alfabetització icònica i com a element del perfeccionament docent.

L'objectiu de la utilització de vídeos en les classes per part dels docents sol ser la il·lustració, quasi sempre cinematogràfica, d'algunes unitats didàctiques. Per exemple, per a il·lustrar temes històrics sempre resulta bastant útil i eficaç optar entre diferents documents audiovisuals a manera d'il·lustració per a les explicacions. En la majoria de les assignatures es repeteix la mateixa circumstància, sempre sota la concepció que la utilització de les tècniques cinematogràfiques o el teatre sol estimular i motivar a l'alumnat. No obstant açò, la utilització dels diferents recursos didàctics sempre ha de tenir una reflexió prèvia sobre la seua naturalesa per a poder traure tot el partit d'aqueix recurs.

Després de veure les avantatges i desavantatges de les tablets o les PDI, hem d'utilitzar les TIC siga com siga amb tal de fer ús d'elles perquè la societat actual així ho exigeix? Cert és que les comoditats i possibilitats de les noves tecnologies anteriorment esmentades ens fan la vida i les nostres classes molt més senzilles i fan que l'alumnat es trobe més motivat amb l'ús d'aquestes eines, no obstant açò, la tecnologia ha de formar part de la nostra metodologia, hem de saber quan i com utilitzar aquests recursos perquè siguen part de les nostres classes, suport de les nostres explicacions o ajuda en l'elaboració d'activitats i no fer ús d'elles de forma indiscriminada sense un sentit concret.

Però fer ús de la tecnologia, emprar en les nostres classes les PDI o les tablets no és innovar. Per a poder dir que estem innovant no solament hem d'introduir novetats, també hem de saber què estem utilitzant, per açò, els professors hem de formar-nos en l'ús adequat d'aquestes eines per a poder traure profit i conèixer totes les seues funcions i possibilitats amb l'objectiu de fer un bon ús de les pissarres digitals o les aplicacions educatives que tenim al nostre abast.